L'abrupte i accidentat perfil de la costa alacantina entre Dénia i Calp ofereix un destil·lat d'essències que permeten al viatger viure l'experiència del Mediterrani d'una forma atemporal. Penya-segats, illes i reserves marines, coves guaites, molins, sendes de pescadors, muntanyes bolcades al mar i embriagadors horts fruiters entronquen el present d'aquest territori integrat en la comarca de la Marina Alta, amb aquell que, fa segles, va atraure amb les seues riqueses i el seu clima a fenicis, grecs, romans àrabs, cristians i, fins i tot, a pirates barbarescos.
Aquesta ruta comença amb un recorregut per Dénia, la Dianium romana i la Daniya musulmana, que va arribar al seu màxim esplendor al segle XI, quan es va convertir en capital del regne Taifa i comptava amb una població de 30.000 habitants. Des del castell, el Museu Arqueològic i el barri de Les Roques, exemple d'arquitectura popular mediterrània, s'accedeix, rumb al sud, al port del que parteixen els ferris cap a les Illes Balears. El club nàutic, amb les seues instal·lacions esportives i d'oci, el barri mariner conegut com Baix la Mar, la badia de la Almadrava, la platja de Les Deveses i la de Les Rotes configuren un itinerari ple de punts d'interès i de propostes d'activitats. És el cas de les rutes en caiac que permeten visitar racons tan singulars com la mítica cova tallada, a la que es pot accedir per mar, recórrer els seus 200 metres i admirar el treball dels picapedrers medievals que van extraure la roca que va servir per a erigir el castell de Dénia o l'església de Xàbia. Emmarcada entre el Parc Natural del Montgó (753 m.), el Puig de la Llorença, i el cap de la Nao, la badia de Xàbia, en forma de mitja lluna, queda limitada davant del mar pels caps de Sant Antoni i Sant Martí. Elevada sobre aquest gran amfiteatre s'alça la població de Xàbia, en l'actualitat un important referent cultural i turístic.
En la punta de l'Arenal es trobava una important factoria pesquera on els romans elaboraven el preuat garum, una espècie de pasta de salaó que era bàsic per a l'alimentació de les tripulacions. Hui aquesta zona acull una platja d'arena fina, un passeig marítim comercial i un Parador Nacional.
Seguint la línia de la costa, arribem al Cap Prim i Cala Blanca, que tanquen la badia, i a la Illa del Portitxol i el Cap Negre que, cobert de vegetació, era conegut com el cap Tenebrium pels romans. Envoltant aquesta porció de terra endinsada en el mar trobem el cap de la Nao, vèrtex geodèsic més oriental de la Península Ibèrica elevat a 120 metres sobre el nivell del mar. Després, un poc retret però imponent també, apareix el Cap Ambolo, amb la seua cala solitària i rocosa, i una torre guaita alçada per a protegir els pescadors de les incursions barbaresques. Molt prop, la Illa del Descobridor, imponent i inaccessible, lloc on nien desenes d'espècies com ara el cormorà, la gavina o l'escateret, o ocell de tempesta. El nom li ve donat en honor a un mariner de Xàbia que va acompanyar a Colom en el seu viatge a les Índies.
Amagada entre aquests imponents penya-segats, la cala de la Granadella ens recorda a la propera Eivissa i ofereix un oasi de pins i aigües cristal·lines en una ancorada de somni que ha merescut la consideració de millor platja d'Espanya en destacats concursos televisius. I així, entre caps, boscos de pins, cases residencials i restes d'algun castell en ruïnes, arribem a les Planes, planes tallades a bec per profunds barrancs que enllacen amb altre gran colós, el Puig de la Llorença. Les seues caigudes al mar són conegudes pam a pam pels pescadors que, penjats amb cordes i escaletes d'espart, arriscaven la seua vida per una pesca incerta que complementava els seus minsos ingressos els dies de Nadal. Eren les peixqueres, un sistema d'adaptació al medi, una lluita per la supervivència quan les circumstàncies de la natura no eren favorables, una espècie de barreja entre pesca, escalada i aventura. Encara poden veure's des del mar les peixqueres penjades al buit on passaven els pescadors de canya nits senceres a la llum de la lluna.
Teulada - Moraira serà altre port d'aquesta ruta. Vigilat també per la torre del Cap d'Or i el castell que, amb fossa i pont llevadís, formaven part del sistema defensiu del litoral, en una època incerta, període que els pirates barbarescos amenaçaven les costes. Ara és tot el contrari i tant les cales amagades i recòndites com les dels Tiestos i el Lleveig, com la platja de l'Ampolla, conviden a una vida tranquil·la i assossegada al costat del mar més humà de tots els mars: el Mediterrani.
A continuació, Benissa ens ofereix belles cales, com ara La Fustera, en un entorn d'aigües cristal·lines, mentre que Calp desplega sobre el Mediterrani una de les fites naturals més insòlites de tot el litoral, el Penyal d'Ifac. Aquest bell accident geològic de 332 metres d'altura s'endinsa un quilòmetre en el mar. Declarat Parc Natural en 1987, divideix en dos el front marítim de Calp, en el qual no falten platges de fina arena com ara La Fossa, Arenal-Bol i Cantal Roig, ni jaciments romans, com el dels Banys de la Reina.
Aquest entorn natural i marí entronca amb les delícies gastronòmiques que ens esperen en qualsevol dels magnífics establiments d'hostaleria que esquitxen la geografia de la Marina Alta, començant pel restaurant Quique Dacosta, arribat a l'Olimp de les tres estrelles Michelin, i seguint pel BonAmb, de Xàbia, i Casa Pepa, d'Ondara, ambdós amb una estrella Michelin. El producte inapel·lable, com la gamba roja de Dénia, i la tradició vinguda de les veïnes illes ofereixen al paladar una llista de plats inigualables, des de les llandetes al calder passant per les figatelles o qualsevol de les desenes de variants de l'arròs.
Com a contrapunt a la balconada mediterrània que representa la Marina Alta, les valls d'interior d'aquesta comarca ofereixen una varietat increïble de possibilitats d'oci i excursions. Podem començar per la vall de La Rectoria, travessada pel riu Girona, amb cinc pobles d'inesborrable passat morisc. Seguir per La Vall de Laguar, on la natura ens brinda l'espectacle del Barranc de l'Infern i la catedral del senderisme, amb 6.500 graons llaurats en pedra seca pels àrabs. I desviar-nos cap a La Vall d'Ebo per una espectacular ruta de serra. Per aquests camins podem visitar racons màgics de la Vall de Pop i degustar els vins dolços de Xaló, endinsar-nos en la Cova del Rull o ascendir al Cavall Verd, on es va situar el castell que va constituir l'últim bastió de la resistència morisca abans de l'expulsió d'aquest poble.
Des de L'Atzúvia, terra en la qual s'assenta el majestuós castell de Forna, s'accedeix també a altres dues valls amagades que tanquen tresors paisatgístics i històrics dignes de descobrir. Es tracta de La Vall de Gallinera, que reuneix set nuclis urbans plens d'encant al voltant d'una carretera serpentejant, i La Vall d'Alcalà, integrada per altres dos, Alacalà de la Jovada i Beniaia. Si el primer ofereix l'oportunitat de descobrir la màgia dels cirerers en flor i ascendir fins a la Foradà (854 m.) per a contemplar la seua llegendària alineació solar el 4 d'octubre, dia de Sant Francesc d'Assis, el segon acull els despoblats moriscs d'Atzuvieta i Queirola, on el rellotge dona marxa arrere i ens retorna al passat agrari de les antigues alqueries àrabs.