Una ruta completíssima per a descobrir una de les zones més autèntiques de la geografia de la Costa Blanca, on la història monumental i l'art sacre d'Oriola conviuen amb la bellesa d'espais naturals com les llacunes de La Mata i Torrevieja o les dunes de Guardamar del Segura, en un context agrícola el testimoniatge del qual queda arreplegat en municipis com Rojales o Almoradí.
Deixant arrere les blanques muntanyes de sal, travessem les llacunes que formen part de les Salines de Santa Pola i arribem a Guardamar del Segura, una ciutat que ha sabut mantenir una vocació marinera. Les dunes, l'horta, les llacunes i la devesa coberta de pinedes al costat de la desembocadura del riu Segura són reductes d'una natura viva en una costa de gran bellesa. Els interessats en el passat àrab d'aquestes terres no poden deixar de visitar La Ràbita, un monestir musulmà que inclou restes arqueològiques d'un conjunt de mesquites.
La següent posta del camí la trobem en les llacunes de La Mata i Torrevieja, oasis i espill entre joncs i canyissos, compost per unes llacunes salades, on descansen famílies de flamencs com si fossen escultures rosades. Aquest parc natural entre els termes de Torrevieja, Guardamar, Los Montesinos i Rojales, disposa d'un centre d'interpretació i un observatori pern contemplar les aus aquàtiques sense ser vist.
Torrevieja és famosa sobretot per les seues salines, l'explotació de les quals es remunta als primers segles de l'era cristiana, però també pel seu port pesquer, al qual acudeixen nombroses embarcacions i les captures de les quals són molt benvolgudes, especialment la sardina.
Per si no fóra suficient l'encant de la ciutat que transcorre entre Punta Primera i el Cap Roig, les magnífiques platges de Los Locos i del Cura, que tant de turisme han estat capaços d'atraure, als anys cinquanta es va engegar el certamen musical d'havaneres, que ha consolidat la imatge internacional de la localitat i ha estat declarat d'Interès Turístic Internacional.
Dedicat a l'essència marinera de Torrevieja, el Museu del Mar i de la Sal va ser inaugurat al febrer de 1995. Gràcies a l'aportació de maquetes, objectes, estris de pesca i velles fotografies que conservaven les famílies de pescadors i saliners, es van crear les diferents sales entre les quals destaquen l'arqueologia submarina, la pesca artesanal, la navegació de cabotatge i l'activitat salinera. Per això es va recuperar un edifici històric del segle XVIII, cridat les Eres de la Sal, que s'havia destinat durant dos-cents anys a dipositar i embarcar el preuat producte.
Un altre dels vèrtex d'aquesta ruta és Rojales, població que ha sabut aprofitar la seua situació privilegiada des de l'antiguitat per a posar en valor un paisatge únic al món, l'horta. Visita obligada és el Museu de l'Horta, a l'antiga hisenda Don Florencio, partida de Saavedra, les coves del Rodeo, exemple d'arquitectura popular troglodítica i el conjunt hidràulic monumental urbà de la vila, conformat per la gran assut, les boqueres de la sèquia, la sínia i un extraordinari pont de carreuat construït pel rei Carlos III.
L'Horta de la Vega Baja representa un testimoniatge paisatgístic del treball de l'ésser humà per afrontar la necessitat de gestionar l'aigua i garantir el seu aprofitament. En el parc del Ladrillar trobem els aljubs de Gasparito, construïts per a emmagatzemar l'aigua que deixen les pluges torrencials de primavera i tardor. Dues sèquies a cel obert de més d'un quilòmetre de longitud cadascuna envolten els vessants del turó del Cabezo del Molino fins a confluir en un safareig circular del que prenen l'aigua les boques monumentals dels aljubs subterranis rectangulars excavats en la muntanya, amb capacitat per a dos milions de litres. Pròxim als aljubs, un molí de vent datat en el segle XIX, recentment restaurat i que segueix en funcionament.
Més enllà del valor patrimonial i l'interès turístic d'aquesta arquitectura hidràulica i agrària, les rutes que travessen aquesta horta representen una oportunitat per a submergir-se en un paisatge marcat per les tècniques musulmanes que no només regulaven la colonització agrària, sinó també les formes de cultiu i una distribució justa i eficaç de l'aigua del riu Segura mitjançant una complexa xarxa de sèquies, assarbs i assuts.
I finalment arribem a Orihuela, bressol del poeta Miguel Hernández, la memòria del qual caracteritza la ruta senderista en honor d'aquest poeta universal. Aquesta ciutat, seu episcopal des del segle XVI, compta amb un dels patrimonis històric i arquitectònic més rics de la Costa Blanca i acull unes festes de Setmana Santa declarades d'Interès Turístic Nacional. El seu nucli històric ha estat reconegut com a Conjunt Històric Artístic Monumental i entre els seus monuments civils destaquen el castell, situat en el cim del Mont de San Miguel, les muralles i una desena de palaus senyorials. Però el que veritablement caracteritza Orihuela és el seu patrimoni eclesiàstic, que integra joies arquitectòniques com ara el col·legi diocesà de Santo Domingo, la Santa Església Catedral del Salvador, l'església de les santes Justa i Rufina i el santuari de la nostra Senyora de Montserrate o l'església de Santiago.