Al Azrak, cabdill àrab conegut com el «blavet» pels seus ulls blaus, va lluitar pam a pam amb la cristiandat per el control de les riques terres de l'interior de la província d'Alacant i va signar amb Jaume I l'històric pacte de El Pouet, que però mai no va ser respectat. Més de 700 anys després, aquelles fetes guerreres són el pretext per a una de les celebracions tradicionals més riques i vives de tota Espanya. Declarades d'Interès Turístic Internacional, les festes de Moros i Cristians d'Alcoi se celebren habitualment els dies 21, 22, 23 i 24 d'abril en honor a Sant Jordi.
Commemoren els fets històrics que van tenir lloc al segle XIII i representen una gesta medieval. La teatralitat de les seues desfilades tan espectaculars, el colorit de les indumentàries, la música, la pólvora i una barreja de cordialitat i alegria converteixen aquestes festes en un dels trets d'identitat més benvolgudes dels alcoians, al costat del Belén del Tirisiti i la Cavalcada de Reyes, la més antiga d'Espanya i declarada d'Interès Turístic Nacional.
Situada a uns 54 quilòmetres d'Alacant i a 105 de València, Alcoi, la ciutat dels ponts i de la indústria, va desenvolupar durant la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX un interessant procés urbà. Si bé els seus carrers estan condicionats per actuacions anteriors, de les quals es conserven restes de llenços de muralles i les seues torres medievals, l'aspecte actual de la urbs deriva directament d'aquella ciutat pionera de la revolució industrial a Espanya. Indústries, barris obrers i cases de burgesia van conviure junts entre valls i rius.
Cap destacar-hi alguns edificis modernistes com ara la Casa del Pavo i el Cercle Industrial, l'antic edifici del Parc de Bombers o el Conservatori Municipal de Música i Dansa Juan Cantó. Igualment, val la pena visitar les fàbriques del seu nucli històric, ara adaptades als temps actuals, com l'antic edifici de Papeleras Reunidas o la indústria de Ferrándiz i Carbonell, hui seu de la Universitat Politècnica, entre altres.
Els refugis de la Guerra Civil d'Alcoi constitueixen un dels trets diferenciadors de la ciutat, com es pot constatar visitant el Refugi de Cervantes, convertit actualment en museu.
Alcoi és també però el punt de partida per a conèixer alguns dels espais naturals més fèrtils i atractius d'aquestes terres. D'una banda, el Parc Natural del Carrascal a la Font Roja ofereix una de les versions més peculiars de bosc mixt mediterrani, amb múltiples ambients i focus de vegetació propis d'altres latituds, on no falten espècies tan belles i insòlites com ara el teix, el freixe, el roure petit, l'auró o el marfull. D'altra, el Parc Natural de la serra de Mariola, que es caracteritza per la seua varietat i quantitat d'herbes aromàtiques i medicinals així com per les innombrables fonts que durant segles van alimentar un paisatge agrari en el qual no falten les masies o espectaculars pous de neu, entre els quals destaca la Cava Arquejada, pròxima al cim del pic Montcabrer (1.390 m.).
Amb una superfície de 12.000 hectàrees, que es desplega en els termes municipals d'Alcoi, Cocentaina, Muro d'Alcoi, Agres, Alfafara i Banyeres, Mariola constitueix l'origen de la més important xarxa hidrogràfica alacantina, gràcies al generós règim de precipitacions i a la seus estructura geogràfica carstificada. Destaca l'entorn del naixement del ric Vinalopó, les aigües cristal·lines del qual ragen a més de 1.000 metres, i el ric Barxell, que poc abans d'arribar a Alcoi i després de rebre les aportacions del riu Polop es desploma en El Salt, on es pot visitar la casa del poeta Juan Gil-Albert.
A més, els paratges del Barranc del Cint, els Canalons i el Racó Sant Bonaventura són una parada recomanable per a qui vulga pedalejar per la magnífica via verda que travessa aquesta zona. I per als amants de l'arqueologia, són visita obligada les pintures d'art rupestre de La Sarga, declarades Patrimoni de la Humanitat, i el jaciment iber de La Serreta, amb la seua col·lecció d'inscripcions sobre plom i exvots que acull el Museu Arqueològic municipal d'Alcoi.
A pocs quilòmetres d'Alcoi, les ciutats del joguet d'Ibi i Onil són una gran opció per als qui viatgen amb xiquets o mantinguen al seu cor les il·lusions de la infància. El Museu del Joguet d'Ibi, únic a Espanya, i el Museu de la Nina d'Onil, són dues excuses perfectes per a conèixer aquests bells municipis. Ibi, a més ofereix l'oportunitat de degustar els seus excel·lents gelats o assistir a una de les festes més peculiars que existeixen, "Els enfarinats", que tenyeix de blanca farina els carrers coincidint amb el Dia dels Innocents (28 de desembre).
Castalla, amb el seu imponent castell, els seus gaspatxos servits sobre coca i uns paratges verds tan suggeridors com el Xorret del Catí, és una parada obligada. I com a colofó, un passeig pel pantà de Tibi, una presa construïda l'any 1580 i que durant segles va ser l'obra d'enginyeria hidràulica més important del món, i un recorregut per la serra del Maigmó (1.296 m.), increïble balconada del mediterrani encatifada de pins.