16

Algueña - Hondón de los Frailes

 

En aquesta etapa, que discorre per la Serra de l'Algaiat i delimita les valls del Vinalopó Mitjà, comarca per la qual continuem, ascendirem a la Penya de la Mina, on la ruta ens regalarà unes vistes increïbles.

L'etapa comença a l'Algueña, d'on eixirem pel carrer de les Coves Altes. L'entorn, una vegada deixem el poble enrere, està ocupat per cultius tradicionals de secà i cases de camp.

Després de recórrer els primers 6 quilòmetres, s'arriba a l'Ombria de l'Algaiat, una xicoteta pedania de la Romana. Davant de nosaltres tindrem l'oportunitat de contemplar la Serra de l'Algaiat.

L'ascens es fa per camins de terra, a la vora de bancals amb ametlers i oliveres, que posteriorment donaran pas a la vegetació natural, cada vegada més frondosa, on el pi blanc i la carrasca alternen amb savines, arboços, coscolles, llentiscles, brucs, heura i diferents espècies aromàtiques.

Continuem l'ascens fins al Coll de les Mules per una senda que travessa diverses tarteres. Des  del coll ens desviarem per prendre un sender que discorre a la vora de les parets de la serra i porta fins al cim de la Penya de la Mina, amb unes vistes extraordinàries.

Tornarem sobre les nostres passes fins al Coll de les Mules i continuarem el recorregut en direcció a La Canalosa. Haurem de fer l'últim ascens, que ens portarà per la cresta de la serra fins que comencem un descens continu envoltats de paisatges meravellosos.

Per acabar, ens endinsarem al Barranc Fondo, de curt recorregut, del qual eixirem per seguir per camins amples, entre bancals, fins a arribar al Hondón de los Frailes. Abans d'arribarhi, travessarem La Canalosa (pedania del Hondón de las Nieves) i altres urbanitzacions xicotetes.

Hondón de los Frailes

​​Municipi situat al Vinalopó Mitjà, al sudoest de la vall de Novelda, a escassa distància de la Regió de Múrcia, limita al nord amb el Hondón de las Nieves, a l'oest amb Orihuela i al sud amb Albatera.

El nom dels Frailes prové del fet que aquestes terres pertanyien al Senyoriu de Redovà, propietat dels Dominics d'Orihuela entre els segles XVII i XVIII.

Envoltat de muntanyes, el municipi descansa sobre una zona plana de terrenys fèrtils ocupats amb conreus dedicats al raïm, tant de taula com el dedicat a la producció de vi, així com pereres, ametlers i oliveres. Pel que fa a la vegetació autòctona, està formada per pins, alzines, coscolles i romaní.

Com en altres municipis de la comarca en destaquem la gatxamiga, la paella amb conill i caragols, així com els plats típics fondoners, com ara el gaspatxo de torta a la pala i la borreta.


La superfície del terme està limitat per la Serra dels Frares, la de Crevillent i la d’Albatera, per la qual cosa es poden fer moltíssimes rutes de senderisme.

La superfície del terme està limitat per la Serra dels Frares, la de Crevillent i la d'Albatera, per la qual cosa es poden fer moltíssimes rutes de senderisme, com ara la ruta PR-CV 255, que passa per la Cova de Jaume el Barbut, el nom de la qual prové d'un bandoler del segle XVIII, i que ascendeix fins als cims de Sant Gaietà i de Sant Juri

Altres activitats interessants són fer el recorregut de la Rambla Salada o visitar la Cova del Sastre i del Centener.

Gràcies a l’orografia del municipi, els ciclistes també poden fer rutes, tant de muntanya com de carretera, amb tot tipus de nivells.